Sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal llarga i passadís estret, de finals del IV mil·lenni aC, fet de pissarra i de granit i bastit en terreny pla. A finals del segle XIX ja es coneixia amb el nom de cova dels Alarbs. L’any 1879, Antoni Balmanya i Ros, el donà a conèixer amb el nom de Cabana Arqueta, esdevenint un dels primers dòlmens coneguts a Catalunya, excavat per primera vegada l’any 1920. L’any 1970 Joan Ruiz Solanes l’excavà i el consolidà i l’any 1982, Josep Castells i Roser Vilardell hi van tornar a realitzar una intervenció arqueològica. Finalment, el GESEART, en va realitzar una restauració l’any 1994. La cambra del dolmen té cinc suports i una coberta. L’accés a la cambra és un corredor mixt de lloses i murs de pedra seca. El túmul era circular, format amb un rebliment de pedregar i terra.