Es tracta d’un dolmen del neolític mitjà —1a meitat del III mil·lenni aC. El primer que en va fer un estudi i li donà el nom fou Isidre Macau l’any 1934. És un sepulcre de corredor, amb cambra rectangular llarga i passadís ample de parets paral·leles convergents o una gran galeria catalana en forma de V. La cambra és de parets paral·leles, i està formada per sis lloses i la coberta. No consta que hi hagués restes d’enllosat. Les seves dimensions internes són de 2 m de longitud, d’1,4 m d’amplada i d’1,6 m d’alçada. L’accés era a través d’un corredor de lloses, bastit en terreny pla. S’observen restes ben conservades de túmul per tots els costats de la cambra, que devia ser circular amb un diàmetre de 8 o 9 m, i reomplert amb pedres. No es veu cap senyal de l’anell de contenció, que devia estar format per un mur de pedra seca.