Un fenomen social ben pales a moltes poblacions de l’Empordà a partir de la segona meitat del segle xix és la creació de societats de beneficència. Amb el temps també esdevingueren centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La Unió Maçanenca es fundà durant la segona meitat del s. xix i Josep Azemar s’encarregà de projectar-ne l’edifici a inicis d’aquest segle. És un edifici de planta baixa a doble alçada i un pis. La gran sala rectangular de la planta baixa és d’una sola nau i també presenta una balconada interior que en recorre tot el perímetre, a excepció de la part posterior de la façana. Les seves dimensions considerables hi permeten desenvolupar les activitats lúdiques i socials dins d’un àmbit obert i públic.